CATÀRSIA SORGEIX DE LA CONFLUÈNCIA DE LES NOSTRES INQUIETUDS, EXPERIÈNCIES I VIVÈNCIES.

Hem crescut en un entorn que constantment ens senyala i ens mira de reull, ens exotitza, ens sexualiza i ens assatja física i verbalment. Som cossos racialitzats en una societat que aludeix al discurs de la igualtat de totes les persones mitjançant la negació de les nostres diferencies i les nostres singularitats, buscant l’alineació en el pensament i les sabers culturals i epistemològics de l’hegemonia euroblanca.

Hem crescut essent poc filipines, xineses, japoneses, pakistaníes, catalanes, espanyoles. Els nostres entorns ens exigeixen pertànyer a, i a la vegada ens retreu per no pertànyer suficientment bé. Ens forcen a ubicar-nos en un lloc o altre, entenent aquests llocs com identitats estàtiques i monolítiques que són, al nostre parer, formes d’entendre’s a una mateixa totalment insostenibles: no ens dividim, no som porcentatges, no som parts. Som holístiques, som filipines, xineses, japoneses, pakistaníes, catalanes, espanyoles. Perquè no hi ha una sola manera de ser ni una sola manera de ser adequadament.

Al febrer de 2018 vam començar a organitzar-nos per acompanyar-nos, per estimar-nos, abraçar-nos. Per aprendre i créixer, però també per actuar i transformar el nostre entorn. A la nostra manera, al nostre ritme, amb els nostres passos.

Perquè aquest cop es tracta de nosaltres, per a nosaltres.

QUÈ FEM?

  1. Catarting. Trobades obertes per acompanyar-nos i cuidarnos entre nosaltres, normalment els divendres per la tarda. T’agradaria venir? Contacta’ns!
  2. Furiàsia.
  3. Teatre fòrum “8M – feminisme interseccional?”
  4. Activitats (xerrades i tallers) a joves d’ascendència asiàtica i/o racialitzades i a professionals que treballen en àmbits socioeducatius.